SOUTO LOU TIHÒU (2)

Efetivamen, sa creacioun avié d’acò de l’animau ! E nautre de pica di man e de la faire sauta dins l’erbo emé nòsti meiour "Meeuuh...!". Fasian lou rasetaire chascun noste tour e elo lou publi. Mai au bout d’un moumen lou jo nous alassè, estènt que lou jouguet se relenquissié ! Ma grand lou vesènt, nous diguè :

"Revenès apeirici ! Aro vau vous counta l’istòri dóu biòu escapa !".
Sabié qu’amavian forço aquelo meno de conte e avié pas besoun de nous crida dous cop. Adounc revenguerian contro soun fautuei d’amarino pèr escouta la voues amado. Enterin que countavo brandavian pas mai que li lesert que s’ensouleiavon sus li pèiro dóu releisset.
Èro adeja forço vièio Rosa mai quouro charravo de bouvino sis iue petejavon e se retrouvavian tout à-n-un cop à uno bourgino d’antan. Reculi, l’escoutavian :
_"… Èro pas liuen de miejour en aquest dimar de Sant-Sifourian. D’abord que degun èro resta à la cordo - que de segur l’avien fa esprès ! - lou bioulas libera s’èro endraia vers li baisso à travès li terro, de-vers la Margo o Bèu-Camp. Lou vilage entié lou cercavo e dins tóuti li roudelet s’ausissié la meme questioun :
_Mount’es lou biòu ?
_A passa la roubino e s’en vai vers Maiano ! disien lis un.
_Es pas verai ! L’aven vist courre dóu coustat de Sant-Roumié ! afourtissien lis autre.
Qu’enchau ! Ome, femo, enfant èron à soun escousso. Lis un à pèd, d’ùni que i’a en biciéucleto, d’àutri ’mé si carreto clafido de gènt brussinènt e ravi, di pus jouine i pus vièi… ! Èro de segur mai d’uno ouro de vèspro quouro lou rintreron emé li chivau e lou càrri ! Entre-tèms avié esfraia quàuqui pacan que l’esperavon pas dins si terro. Èron belèu pas tóuti d’Eirago mai la pòu a ges de liò … !".

Ço que nous disié nous pareissié talamen verai que fasian d’òli ! En fa, avian encaro jamai rescountra ni biòu ni vaqueto de procho mai à la longo, finissian pèr lou vèire realamen aquest bèstiari banaru que venié de s’escapa de la memento de l’aujolo ! De tèms que degrunavo, lou vesian talamen que relucavian dóu coustat de la lèio de ciprès o d’aquéu de la pus procho platano. Cercavian’mé de regard inquiet un rode ount’aurian pouscu escala lèu-lèu s’èro vengu Lou Biòu ! Uno branco que boulegavo au ventoulet devenié subran uno bano pounchudo e l’alen dóu mistrau dins li rampau nous semblavo lou bramage d’un tau ! De segur que i’èro LOU BIÒU darrié lou mas ! Alor, plan-planet, s’aflatavian d’elo e ié demandavian d’uno voues qu’avié la trambleto :
_"Digo, Mamèi, s’anavian un pau dins l’oustau aro, qu’aven forço caud, sabes ! Creses pas tambèn qu’es l’ouro de gousta ?".

(à segui...)